Eleccions espanyoles

La precampanya de les properes eleccions espanyoles ja ha començat. I, de fet, com sempre passa, no en podem dir campanya en sentit estricte, però totes les intervencions i titulars estan pensats en clau electoral.

Aquestes properes eleccions el debat passarà per si el PP (a qui tothom fa vencedor) treu majoria absoluta o no; Mariano Rajoy ja es va trobar amb aquesta previsió el primer cop que va presentar-se a President del Govern, però els atemptats de l'11-M (i la seva gestió política) van fer canviar tots els pronòstics.

Un cop més la lliçó és clara: no hi ha cap resultat decidit. D'aquí al dia de les eleccions cal posar sobre la taula els autèntics debats de futur que, en clau catalana, només poden obeir a dos grans temes: la relació Catalunya-Espanya i les mesures per superar la crisi econòmica. Durant els propers dies veurem com es desgranen aquests dos eixos i els que, de ben segur, també s’afegiran. No obstant, des de CiU, en aquests dos aspectes el missatge és clar: l’última oportunitat del pacte fiscal i l’esforç i la perseverança per sortir de la crisi.

En el primer cas, està clar que o canvia la relació financera entre Espanya i Catalunya o s’esdevindrà l’autèntica certificació que aquest matrimoni ha arribat a la seva fi. Després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i, en definitiva, de la manca de respecte a la nostra identitat, llengua i cultura que es ve esdevenint en els últims anys, o almenys ens entenem per solucionar el greuge històric que suposa l’espoli fiscal al que estem sotmesos, o està clar que l’espai per entendre’ns en tot cada cop ha esdevingut més petit.

En el segon cas, a ningú se li escapa que Convergència i Unió sempre ha estat la força de confiança per afrontar les situacions adverses tant des del punt de vista polític, com econòmic. S’ha acabat la festa i, entre tots, ens toca pagar una factura que ni de bon tros era la desitjable. Lluny de la frivolitat de les mesures com el regal dels 400 euros, els xecs nadó i els plans Zapatero (un autèntic pa per avui i fam per demà), ha arribat l’hora de prendre mesures de contenció de despesa i de reactivació de l’economia.

Al final, però, els dos temes no van tan deslligats: que ningú es pensi que Catalunya i el seu esforç fiscal serà la solució que té Espanya per pagar la factura i sortir de la crisi econòmica. Els AVE Toledo – Conca – Albacete de nou passatgers al dia, que se’ls paguin ells. Nosaltres tenim clar que la prioritat és el corredor mediterrani i, malauradament, l’aposta pel corredor mediterrani hem vist com venia abans d’Europa, que no pas d’Espanya.

Que, amb més o menys diputats en funció de l’aritmètica, Convergència i Unió sigui clau a les properes eleccions espanyoles és la solució definitiva per redreçar aquesta situació i aconseguir definir quina ha de ser la foto final de la nostra relació amb l’Estat. D’aquí al 20 de novembre, caldrà fer tot el possible per aconseguir aquest objectiu.