La notícia: més IVA. La demanda social: menys impostos; sobretot, menys impost de successions

El Govern Zapatero ja anunciat que apujarà l’IVA i, un cop més, augmenta la nostra pressió fiscal. Els votants decideixen els governs i els governs tenen molt a dir sobre els impostos; ara no valen els laments. Però, en matèria de governs i impostos, també, a Catalunya, fa temps que el Govern té pendent prendre una decisió que comença a ser urgent: que l’Impost de Successions sigui pràcticament inexistent.

La feina del dia a dia al despatx em fa veure cada cop més la crueltat d'aquest impost. De fet, però, no cal ser advocat, ni especialista en el tema per constatar el greuge comparatiu t'ho miris per on t'ho miris.

La primera manera de mirar-s'ho és plantejar-se com pot ser que a l'Espanya aquesta que tant s’apel·la a la igualtat de tots, es toleri que a unes comunitats autònomes es pagui l'impost i a d'altres no.

Però mirar-s'ho només des d'aquesta òptica seria caure en allò que diuen que l'abre et tapa el bosc. Al final, l'impost de successions és un impost en mans dels govern autonòmics i, com deia abans, hi ha una cosa que no s'ha de perdre de vista: els ciutadans voten els governs.

Ara seria d'allò més fàcil carregar contra el tripartit, parlar de l'opció que en aquest tema pren el Govern,etc. No val la pena. Només vull deixar clar que formava part dels programes electorals de CiU el 2003 i el 2006 la supressió de l'impost de successions; val la pena recordar que eliminar els 80km/h als accessos a Barcelona i la supressió de l'impost de successions són dos compromisos personals, públics i en plena vigència de l'Artur Mas com a candidat a la Presidència de la Generalitat.

Però sortint de la qüestió política, avui aquest impost ha perdut tota la seva utilitat i, el que és pitjor, suposa un greu perjudici pels ciutadans. Ciutadans que hereten un pis on el difunt no tenia el seu últim domicili, els quatre estalvis de tota una vida, etc. i que es veuen obligats a pagar un impost en diners líquids que massa sovint no tenen; la Generalitat no s'espera a que puguis vendre el pis per pagar l'impost!

La persecució de les fortunes que volia perseguir l'impost està desfasada. Els trams penalitzen la classe mitjana (i majoritària del país!) d'una manera que clama al cel. I, el més important, els ciutadans n'estan tips i ho denuncien dia rere dia amb l’única eina que els queda mentre no hi hagi eleccions: les seccions de cartes al director.

Només els demano que se'n recordin d'aquests laments a l'hora de votar. Els polítics els trien els ciutadans; les politiques a seguir i els programes que aplicaran, també.