Petit repàs a la relació entre les motos i l’Ajuntament de Barcelona

Hi ha una secció molt bona del Món a RAC1 que és el “m’agrada – no m’agrada”. Anem a jugar-hi una estona.

M’agrada el nou espai per motoristes que l’Ajuntament ha implantat com a prova pilot. L’espai situa les motos entre els cotxes i els vianants quan el semàfor està vermell, millora la visibilitat dels agents implicats (per dir-ho ràpid) i, en teoria, ha de ser una nova mesura per evitar els expedients. Hi estic d’acord. És més: fa un parell de setmanes vaig trobar-me el Regidor del PSC Francesc Narvàez (Regidor de Mobilitat i del Districte de Sant Martí) i el vaig felicitar explícitament per la iniciativa.

No m’agrada que l’Ajuntament es plantegi fer pagar les motos per aparcar al centre de Barcelona. S’ha dit més d’un cop i crec que ja tothom ho té claríssim: les motos, a Barcelona, són més una solució que no pas un problema. El problema és, en tot cas, aparcar a llocs com la Via Laietana i el casc antic (on es barregen les voreres estretes, la manca d’aparcaments per motos i les múltiples zones només de vianants). Si es vol, hi ha lloc. Els cotxes oficials de l'Ajuntament sí que poden accedir a la plaça Sant Miquel i fins i tot aparcar-hi. Les motos, tot i l'espai immens que hi ha a la plaça, no; ni tant sols, en una zona que, perfectament, podria estar delimitada.

M’agraden les noves zones d’aparcament de motos als xamfrans de les cruïlles. Eren un espai mort on no hi cabia un cotxe i, avui, són un espai triangular ben aprofitat i que baixa la moto de la vorera a la calçada.

No m’agrada que l’Ajuntament de Barcelona no segueixi l'exemple de Madrid i Sant Sebastià i continuem sense la modificació de les ordenances perquè les motos puguin circular pel carril bus. Que, fins i tot, no faci cas al que en aquesta línia s'aprova en comissió. Això a Barcelona es tolera, però tècnicament està prohibit. A la pràctica, és un tema que queda a l’arbitri de si hi ha un control absurd sancionant o no; dic que és absurd perquè si hi ha control específic et sancionen, però, si no n’hi ha, per més que et vegi la Guàrdia Urbana (que pot anar en cotxe, en moto –pel carril bus, és clar- o a peu), no et sancionen.

M’agrada que la nova ordenança de circulació prohibeixi l’aparcament de les motos a voreres de menys de tres metres. Totalment d’acord. Hem de potenciar la moto, però no a costa dels vianants que, sovint, han de fer autèntics malabarismes per passejar sense topar amb els manillars o les rodes del darrera o la maleta portaequipatges d’una moto.

No m’agrada que per pujar a la vorera a aparcar s’hagi d’apagar el motor i baixar de la moto. Primer, perquè la Guàrdia Urbana motoritzada és la primera a no complir-ho. Segon, perquè això només és possible amb les motos petites i no amb les que pesen 200 Kg amb el dipòsit buit. I, tercer, perquè si cal pujar amb el motor apagat, has d’anar a buscar la rampa d’accés del pas de vianants. La rampa, no ens enganyem, està plena de gent esperant que es posi verd el semàfor per creuar; gent a la que has d’esquivar mentre els cotxes del darrera tenen pressa per passar (perquè si el semàfor de vianants està vermell, el dels cotxes està verd!). Sens dubte, és molt millor pujar per mitja vorera, lluny del pas de vianants i, sobretot, aprofitant la força del motor engegat per superar l’obstacle de la vorada.

Heus aquí un repàs al tema amb uns quants exemples ben quotidians. Crec que ja ha arribat l'hora de posar-nos les piles i posar aquest debat sobre la taula.