Ja n'hi ha prou ! (i, sí, cal fer un esforç per detectar els problemes de la gent)

Avui hi torna haver jornada de vaga dels autobusos a Barcelona. Això és insostenible ja.

Segurament avui no es notarà massa perquè estem en una setmana de baixa intensitat laboral amb gairebé tothom de vacances, però el fet és que ja portem set aturades del servei. No sé en quin grau els treballadors perjudiquen a l’empresa i la faran reaccionar, però estic convençut que fastiguegen (i molt) als usuaris.

Aquí he d’entonar un mea culpa i vull aprofitar per fer una reflexió. He de reconèixer que m’ha afectat molt poc aquest conflicte. Vaig en moto a tot arreu i, com a molt, he trobat algun dia la Via Laietana tallada per una manifestació; això té fàcil solució: canvies de ruta i llestos.

La setmana passada, però, vaig decidir anar a fer uns encàrrecs amb transport públic i em vaig trobar, de ple, afectat per la vaga. Vaig agafar el metro, em vaig plantar al centre i, volen anar cap a la zona de Plaça Francesc Macià, no hi havia ni metro que arribi allà, ni autobús que m’hi portés. Solució? A peu.

Aquest exemple particular és anecdòtic. Insignificant en comparació amb més d’un, dos, tres i múltiples casos de necessitat d’anar a un hospital, haver d’estar a un lloc a una determinada hora, etc.. Però és un exemple més del que no pot passar.

Si aspirem a tenir una ciutat de primera, autèntic referent del mediterrani i tot això del que ens omplim la boca, no podem quedar-nos sense un servei bàsic com és el transport. Fins i tot, crec que comença a ser hora que siguin els mateixos usuaris que no tolerin aquestes situacions i optin per reaccionar. La nostra societat està tant malalta en aquests àmbits que la resignació ha guanyat tot el terreny a la mínima reacció; la reacció que hauríem de tenir davant d’aquesta vaga, el caos de rodalies de RENFE, el més simple tràmit davant d’una administració pública i pel que perds una hora de cua o, fins i tot, el gairebé maltracte i menyspreu en l’atenció al client del 900 de torn (i això només per posar quatre exemples).

Perquè, a més i tornant a la vaga, tots aquests conflictes s’esdevenen en èpoques de plena activitat de la ciutat. No només la normal i quotidiana, sinó també enmig de grans esdeveniments com la vaga durant els dies del saló de telefonia mòbil, ara fa quatre dies.

Em sembla que, igual que m’ha passat a mi que al fer servir la moto cada dia no he estat conscient del problema, n’hi ha més d’un que de tant fer servir el cotxe oficial, tampoc se n’ha adonat ! Des d’aquí, però, celebro que l’amic i company Gerard Ardanuy, regidor de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona, es fés ressò l’altre dia al seu bloc de la necessitat d’encarar aquest problema.