El fenomen Carretero

Sincerament, a hores d’ara no em veig capaç de pronosticar l’èxit o no de Joan Carretero en el proper Congrés d’Esquerra. També, crec, però, que això són coses d’Esquerra i no m’hi he de posar excessivament.

No obstant, sí que hi ha dues notes que vull senyalar: en primer lloc, la recomanació de Carretero a Puigcercós i Carod per deixar la política, donar entrada a gent nova i guanyar-se la vida fora. Si la política vol recuperar el seu prestigi, ha de començar a reformular-se (i amb caràcter urgent) en aquesta línia. Un cop més, apel·lo a la limitació de mandats, les prestacions d’atur per excàrrecs institucionals i la regeneració institucional per llei i no en funció de la voluntat dels partits.

En segon lloc, el reconeixement tant de l’error del segon tripartit, com del malaurat nivell d’enfrontament entre les actuals direccions de CiU i ERC. Tant o més necessari i urgent que reformular la política, hi ha la recuperació de l’eix nacional a la política catalana.

Molta sort, Sr. Carretero. En aquests dos punts estem molt d’acord !