Encara tenia pendent escriure quatre línies del debat cara a cara de l’altre dia i, em temo que, al final, seran més de quatre perquè va donar molt de sí.
En primer lloc, el més greu: tant acusar al PP de fer servir les víctimes del terrorisme i el primer que va tenir la barra de treure el tema a la palestra va ser el mateix Zapatero amb la interpel·lació a Rajoy sobre si preferia el número de víctimes de la legislatura passada o el d’aquesta. Però quina barra! I és clar que els centenars de morts de la legislatura passada són molt més que la desena d’ara, però és que aquells són del terrorisme islàmic i no d’ETA, Sr. Zapatero; sembla mentida que sigui vostè qui no té clar això.
Però Rajoy no es va quedar curt, tampoc. Catalunya va ser present al debat de la seva mà i, malauradament, de quina manera. Un articulista de l’Avui d'ahir feia una metàfora molt gràfica per descriure-ho: Catalunya va ser el cendrer brut que el macarra et tira a la cara abans de començar l'autèntica baralla. Rajoy va utilitzar la llengua i la política lingüística per arrencar quatre vots més a Espanya. I, el més trist de tot plegat, tant dir que Zapatero es trenca la cara per Catalunya i ni de broma! Va recorre a la frase d’Aznar sobre el català en la intimitat i va que t’estrelles. No fos cas que perdés algun llençol pel camí.
En definitiva, un debat polític més propi del "Cronicas Marcianas" que no pas de dos presidenciables d’un Estat (cal recordar quants cops va sortir, per banda i banda, el "Usted miente"?). S’evidencia que Espanya ho té molt magre amb aquest PP i aquest PSOE. Ho té magre perquè, d’altra banda, cadascú interpel·la als seus votants per votar contra l’altre. On és el vot de la il·lusió? D’un projecte de futur? És trist, però, per descomptat, ja s'ho faran.
Abans d'acabar, però, dos apunts importants. El primer, que ahir el Tribunal Suprem va resoldre prou correctament en relació a la controvèrsia dels cares a cares i el menyspreu que es té per les altres forces polítiques amb representació parlamentària. Davant del recurs presentat per anul·lar l’emissió del cara i cara, el Tribunal li va faltar un punt de valentia; m'explico: no val considerar justes les al·legacions presentades, però no aturar l’emissió perquè el que show ja estava pràcticament en marxa. No obstant, cal celebrar que va imposar una solució alternativa com l’emissió, en horari de màxima audiència i no a les dotze de la nit com estava previst, del programa "59 segundos" amb el debat de tots els partits.
L’altra, dues lectures recomanades: us derivo amb aquest link cap a l’article del Jaume Ciurana i, amb aquest altre, cap a l'article de l'Agustí Colomines; els dos fan la millor valoració possible sobre la candidatura al Senat d’Esquerra, PSC i Iniciativa. Ahir l’Artur Mas ho deia al míting de Lleida: així Esquerra no pot aspirar a defensar Catalunya; és impossible tenir les mans lliures quan un va del bracet del PSOE al Govern de la Generalitat, al Senat i, com aquests últims quatre anys i em temo que també els propers, al Congrés dels Diputats.
06 març 2008
El cara a cara i els últims apunts de la campanya
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
au va Genís, ho has de dir de broma que ERC "no pot aspirar a defensar" Catalunya perquè pacta amb el PSC a Catalunya, al Senat i al Congreso Español.
Quan tens els vots que tens fas el que pots. En fi, tots els partits fan el que poden amb els vots que tenen.
A mi em sembla obvi que ERC no només "aspira a defensar Catalunya" sinó que ho fa pacti amb qui pacti.
I si em veig obligat a posar dos exemples et diré:
Jo crec que la tercera hora de Castellà del Zapatero es va aturar perquè ERC estava al govern.
I dos, fa malament CiU d'aspirar a defensar Catalunya sola. Creure que estàs "Agafant el toro per les banyes" quan pactes tu sol l'Estatut a Madrid és un error.
Hola, Gerard!
doncs jo, malauradament, de la utilització dels vots d'ERC a la passada legislatura només veig el mèrit pels papers de salamanca que, al final, encara no han arribat sencers.
I, a l'altra banda, hi veig la investidura del Zapatero a canvi de res, aprovar la llei de la depèndencia que vulnera competències del nou estatut i uns quants espectacles folloneros amb samarretes de la selecció catalana a la sessió del congrés, però que no han suposat cap pas endavant.
Avui Esquerra està més lligada que mai al PSOE per les múltiples aliances que té amb ell a totes les administracions públiques.
Convergència pot haver comès alguns errors històrics; com tothom. Però, avui, és l'única força amb llibertat per arribar a pactes o no. I, en última instància, és l'única força a la que tots els opinadors, d'un bàndol o de l'altre, li reconeixen el mèrit d'haver tret més partit de la seva influència a Madrid. L'últim reconeixement el que va fer Heribert Barrera dient que el pacte del Majestic era el pacte més rentable per Catalunya que s'havia fet mai (desaparició dels governadors civils, increment de la recaptació del tant per cent de l'IRPF, gestió de ports, mossos d'esquadra i un llarg etcètera).
Sens dubte, l'últim Aznar va ser repulsiu i demolidor, però més greu encara era l'últim Gonzàlez amb els GAL, l'apropiació de fons reservats, etc..
Espanya dóna de sí el que dóna. Crec que és hora de treure'n el màxim de suc exercint la influència que es pugui i en clau catalana. I més, davant l'amenaça del pacte PP-PSOE en temes d'Estat, llei electoral, etc.
Nosaltres, des de CiU, ho intentarem aprofitar en benefici per Catalunya. Amb realitats objectives com els punts del pacte del Majestic que comentava. Tant de bo que no ens quedem sols en aquest plantejament! Ara, els fronts patriòtics que ha proposat Esquerra fins al moment, han durat dos telenotícies.
N'anirem parlant; i tant que sí !
Em sembla que en aquestes inminents el·leccions la meva postura continuarà sent la de sempre, total indiferència. Cap es mereix el meu vot.
Hola, Mateo
els escons del congrés dels diputats i del senat es repartiran igual, eh?
votin pocs o votin molt, el poder es repartirà proporcionalment i quedarà ocupat igual
crec que cal anar a votar. I no votar en blanc, sinó votar per una força política en concret. El vot en blanc té els mateixos efectes electorals que no anar a votar.
Evidentment, et demano el vot per CiU, però, si no vols votar-nos, almenys fes l'anàlisi de quin és el menys dolent pels teus interessos i dóna-li suport.
Un apunt final: el tant criticat pacte del Majestic també va suposar la supressió del servei militar. Un altre exemple de com afecta la política a la nostra vida.
Publica un comentari